EN EL COR D’UN ADOLESCENT

Carlos, el fill petit de la meva cosina, em va demanar ajuda. A l’ escola li han manat que es llegeixi un llibre per a un examen. Carlos estava atabalat perquè, a més a més, tenia molts deures i havia d’ estudiar. Un llibre de fantasia no està dins del sac de les meves aficions. Però no vaig fer gaires escarafalls. Vaig empassar-me La vall dels llops, de Laura Gallego, un llibre a cavall entre l’ Aranmanoth d’Ana María Matute i la fantasia desbordant del  Senyor dels anells.

magiaLa vall dels llops descriu la vida de Dana, una noia d’ a penes deu anys, que viu en una granja amb la seva nombrosa família. El Mestre va un dia al seu encontre, perquè sap que Dana té la facultat de comunicar-se amb els morts. Ella s’allunya, així, dels pares i dels germans; sota l’advocació del Mestre no li faltarà de res. Viurà en una torre amb escala de cargol.  Anirà aprovant exàmens de màgia fins assolir la perfecció amb la Prova del Foc, en cerca de l’unicorni, enmig d’ un bosc poblat per llops.

Dos dies abans, jo havia somiat que m’ internava en una llibreria, la més gran del món, amb interminables prestatgeries i amb històries escrites en tots els idiomes del món. Aquesta llibreria també estava envoltada per un bosc. Jo remenava amunt i avall, comprava llibres i me n’anava al bosc. El meu inconscient em diu que sempre he volgut llegir sol, que sempre he volgut aixoplugar-me entre el silenci dels arbres i matolls.

Per què m’ agrada tant la Edat Mitja i els relats gòtics d’encanteris i elfs? En última instància: per què m’agraden tant les llegendes? La vall dels llops podria ambientar-se perfectament en l’època feudal de les bruixes cremades a la foguera, de Sants Francescs i de pestes bubòniques, quan encara s’establia un diàleg profund amb la natura: gairebé tot eren boscos, la major part de la gent vivia del que produïa el camp, les ciutats eren més pobres i la llei del vassallatge estava a l’ordre del dia.

Aquests llibres, per a un galifardeu de catorze anys com Carlos, són imprescindibles, representen el tros de cel, l’antídot de la fantasia, si no vol créixer massa de pressa. Primer ha de viure amb els llops i les torres gòtiques; primer ha de creure que la màgia existeix, perquè en el futur tingui l’empara de la imaginació. Carlos encara no comprèn per què són tan importants els llibres: és una lliçó que jo intentaré de transmetre-li, l’animaré que llegeixi aquest llibre, que arribi a familiaritzar-se amb la jove Dana, que cull gerds al bosc per fer melmelada, que coneix l’esperit d’en Kai, i amb qui vol viure per sempre. Ha d’experimentar el més preciós que tenim: la vida. Espero transmetre-li, al Carlos, la necessitat de viure enmig del bosc, a una torre gòtica, a la vall dels llops o a una llibreria immensa.