Archivo de la etiqueta: bosc

ANÀVEM CANTANT PEL CAMÍ

Fa cosa d’un mes, mentre caminava pel Parc Nacional de Garajonay de l’ illa canària de la Gomera, de forma inusitada, com de les cavernes ben fondes de mi mateix, vaig començar a taral·lejar la cançó d’en Billy Magee Magar: Quan resplendeix la lluna plena… i el vent guareix la teva pena… i el foc canta i dansa i riu, oh Billy Magee Magar… Vaig recular, vaig alliberar-me de la càrrega feixuga del present gris i monòton, evocant les colònies d’estiu.

Tornava la nostàlgia d’antany, mentre trepitjava les fulles dels arbres, mentre sentia la fressa del rierol i les meves ulleres reflectien el sol enmig de la clariana. I amb la cançó, va venir l’atmosfera que hi respirava aleshores; la reproducció prou fidel d’una edat anterior, menys enterrada del que em pensava. Em semblava que podia dibuixar, amb no poca exactitud, com en un full de paper, els rostres dels monitors, i de nosaltres, la mainada, cantant la tornada. Recordava perfectament la casa de pagès, l’olor de pinassa, els tallers, les gimcanes, la guerra de bombardes, les guitarres a la vora del foc… Podria estar-m’hi hores, pensant en allò que va ser i ja no és: una pel·lícula en blanc i negre, passada al tecnicolor. Tantes tardes idíl·liques, tants monitors, tants companys de lleure.

Cada estiu, la meva mare m’obligava a anar de colònies: deia que havia de fer amics i que la millor manera era seguir les activitats que programava l’esplai del meu barri. No em podia permetre el luxe d’entaforar-me nit i dia dins del cau de la meva habitació sense veure ningú. Jo no era un nen solitari, o almenys no ho volia ser: eren les circumstàncies, ser fill únic, potser, que em provocaven l’aïllament. Ara sé que no seria el mateix si no hagués passat les vacances allí, a la muntanya.

El temps present són les escorrialles de l’alegria del passat; a vegades, sento com si ja no tingués dret a gaudir de tanta felicitat. Quan miro enrere, esmolo la meva veu interior, feta d’encenalls. La fusta són els trossos de memòria passada: els que configuren el meu estil literari, la meva capacitat de seduir a través de les paraules. Transformo, sense a penes adonar-me’n, tot allò viscut amb el viu sedàs dels cinc sentits. El vent es regira i mou les fulles, i sóc jo, el meu esperit, reproduint l’esperit de la natura, dels “altres”, els arbres, que em parlen; agafant una sendera equivocada i girant cua, sorprenent-me contínuament. Mentre feia via pel Garajonay, mirant de no ensopegar amb cap branca o pedra del camí, feia meva una cançó oblidada, que fins aquell moment no havia considerat mai que fos tan important. I, així, el temps d’ahir ha esdevingut una cançó alegre, l’emblema d’un temps feliç.

És aquesta la veu personal i literària que avui reivindico, enmig del silenci enterbolit pel brunzir d’una mosca enmig del bosc, descobrint vells amagatalls. Qui sap si no és la mateixa veu de foll que em xiuxiuejava a l’hora de dormir a la casa de colònies del parc del Cadí. Sóc aquí, davant del meu ordinador, bevent d’antigues fonts, aquest matí d’hivern, mentre el sol s’aixeca. Així és com vull que siguin les meves jornades: empeltades de literatura, amb la solitud necessària per escriure i fer revifar la memòria en algun racó del cos, capriciosa i aleatòria. M’endinso dins del mur protector de la meva infantesa, el món de les colònies d’estiu, quan anàvem d’excursió i cantàvem pel camí.

EN EL COR D’UN ADOLESCENT

Carlos, el fill petit de la meva cosina, em va demanar ajuda. A l’ escola li han manat que es llegeixi un llibre per a un examen. Carlos estava atabalat perquè, a més a més, tenia molts deures i havia d’ estudiar. Un llibre de fantasia no està dins del sac de les meves aficions. Però no vaig fer gaires escarafalls. Vaig empassar-me La vall dels llops, de Laura Gallego, un llibre a cavall entre l’ Aranmanoth d’Ana María Matute i la fantasia desbordant del  Senyor dels anells.

magiaLa vall dels llops descriu la vida de Dana, una noia d’ a penes deu anys, que viu en una granja amb la seva nombrosa família. El Mestre va un dia al seu encontre, perquè sap que Dana té la facultat de comunicar-se amb els morts. Ella s’allunya, així, dels pares i dels germans; sota l’advocació del Mestre no li faltarà de res. Viurà en una torre amb escala de cargol.  Anirà aprovant exàmens de màgia fins assolir la perfecció amb la Prova del Foc, en cerca de l’unicorni, enmig d’ un bosc poblat per llops.

Dos dies abans, jo havia somiat que m’ internava en una llibreria, la més gran del món, amb interminables prestatgeries i amb històries escrites en tots els idiomes del món. Aquesta llibreria també estava envoltada per un bosc. Jo remenava amunt i avall, comprava llibres i me n’anava al bosc. El meu inconscient em diu que sempre he volgut llegir sol, que sempre he volgut aixoplugar-me entre el silenci dels arbres i matolls.

Per què m’ agrada tant la Edat Mitja i els relats gòtics d’encanteris i elfs? En última instància: per què m’agraden tant les llegendes? La vall dels llops podria ambientar-se perfectament en l’època feudal de les bruixes cremades a la foguera, de Sants Francescs i de pestes bubòniques, quan encara s’establia un diàleg profund amb la natura: gairebé tot eren boscos, la major part de la gent vivia del que produïa el camp, les ciutats eren més pobres i la llei del vassallatge estava a l’ordre del dia.

Aquests llibres, per a un galifardeu de catorze anys com Carlos, són imprescindibles, representen el tros de cel, l’antídot de la fantasia, si no vol créixer massa de pressa. Primer ha de viure amb els llops i les torres gòtiques; primer ha de creure que la màgia existeix, perquè en el futur tingui l’empara de la imaginació. Carlos encara no comprèn per què són tan importants els llibres: és una lliçó que jo intentaré de transmetre-li, l’animaré que llegeixi aquest llibre, que arribi a familiaritzar-se amb la jove Dana, que cull gerds al bosc per fer melmelada, que coneix l’esperit d’en Kai, i amb qui vol viure per sempre. Ha d’experimentar el més preciós que tenim: la vida. Espero transmetre-li, al Carlos, la necessitat de viure enmig del bosc, a una torre gòtica, a la vall dels llops o a una llibreria immensa.