Archivo de la etiqueta: espera

ESPERANÇA DE L’ESPERA

Sempre he cregut que l’espera és absurda, inútil. I no ho és, necessàriament. Ahir a la tarda em vaig passar ben bé una hora pendent del timbre del carrer, sense moure’m de la pantalla de l’ordinador, esperant el llibre comprat a Internet que m’ havien d’entregar. Aviat vaig adonar-me, un cop va venir el carter, que havia valgut la pena no sortir de casa. És evident que quan encara no tenim a l’abast l’objecte dels nostres desigs, l’expectació fa que cobri un caire nou, que esdevingui una peça valuosa de museu enmig de l’avorrida quotidianitat. Acostumem a passar-ho millor en la preparació d’un viatge, diguem-ne, que en el viatge mateix.

BacoCrec que un llibre és com els bons vins, aquests que són rancis, d’antiga anyada. Acabat de sortir de la impremta, sovint, passa desapercebut. La seva vida, com gran part de les vides, és efímera. Però quan va passant el temps, quan algú l’ha llegit i escampa la notícia per les xarxes socials o entre els amics, quan comença a tenir crítiques favorables, aleshores guanya en qualitat. El gust del vi varia, i el del llibre també, si més no per un efecte psicològic. No perquè el llibre s’hagi esmenat mentre es reeditava. El qui hagi estudiat la “teoria de la recepció” i sigui tot un erudit en el tema, sabrà de què parlo.

Em va fer molta il·lusió poder, per fi, acariciar-lo, tenir-lo entre les meves mans. Pornografia i vestits de núvia, de l’escriptora barcelonina Gemma Lienas, aplega tot un seguit cròniques sempre des d’un òptica humana i feminista. Exquisides: me les he begut a glopades. No exagero si dic que regalaria el sou de tot un mes per haver-les escrit. M’agrada el seu estil planer, irònic, incisiu, quan escriu sobre un tema que ella coneix perfectament com és l’etern tema del patriarcat. Ja fa temps que llegeixo els llibres de la Gemma; hi sóc fidel perquè m’agrada aprofundir en l’obra dels autors i autores coneguts, més que no pas en els desconeguts, per no haver d’emmagatzemar en el cervell sabers sense solta ni volta.

Llegint el llibre, he arribat a la conclusió que la intel·ligència ha d’estar a favor, al servei de la vida, i no a l’inrevés. I que l’espera no té per què ser  negativa, sinó una inflexió, un anhel prorrogat, una sublimació a posteriori. L’ espera perquè les dones aconsegueixin drets paritaris, per exemple, només serà profitosa si serveix per esfondrar l’edifici pudent de la nostra societat i el reedifiquem, si serveix per reflexionar sobre les injustícies i ràpidament les combatem. Com bé deia el títol de la cançó de Manolo García: Nunca el tiempo es perdido.