Archivo de la etiqueta: traduccions

MR. RODOREDA O TRADUÏT A L’ANGLÈS

Enguany, no; aquests últims dies de l’any, ell no ha vingut a Barcelona i jo no pensava que me l’enyoraria tant; tant de bo que hi fos, perquè m’hagués estimat conversar amb ell. Sense saber com ni per què, les nostres ànimes, amb el temps, s’havien fet amigues; còmplices, si més no. Ell, un home jubilat, d’una edat incerta, anglès de Londres, llargarut i prim com un filaberquí, amb els cabells blancs i esbulladissos. Venia, a l’hotel on treballo de recepcionista, cada Nadal, per Sant Esteve. Ell seria un passavolant més, un altre visitant de la nostra ciutat, si no fos perquè compartia amb mi la fal·lera de llegir.

RodoredaEll deia que era massa gran per aprendre català, que ja era massa tard. Tot i així, demostrava un interès extraordinari per la nostra cultura: sempre, cada dia de les seves vacances, baixava al menjador a les nou del matí, indefectiblement, amb un parell de llibres sota el braç. Qui ho hauria dit: traduccions al anglès de la Rodoreda, de Montserrat Roig i de Jaume Cabré. Per mi, s’havia convertit en Mr. Rodoreda, ja per sempre. El vaig batejar així, afectuosament, sense que ell mai no ho sabés. La resta de companys de l’hotel sí, no me’n amagava, de preguntant-los: que vindrà enguany Mr. Rodoreda?

Mr. Rodoreda no ha vingut, i els meus companys no entenen la meva tristor i arrufen el nas. No amago el meu deler de reveure’l: els seus ulls blau cel entendridors encara els albiro des de la distància, els mateixos que planaven pels llibres oberts mentre esmorzava. Els mateixos que establien comunió directa amb uns noms comuns, vet aquí: Gràcia, Plaça del Diamant, Eixample… La Barcelona que traspuava, certament, de les lectures atentes, nostàlgiques o felices, dels autors que Mr. Rodoreda llegia a l’hotel. Qui sap si feia seves les obsessions d’aquests escriptors barcelonins, el paisatge urbà que la gent forana només és capaç de copsar a partir de les traduccions.

Jo em pregunto: hauran traduït bé a la Rodoreda, a la Roig, a en Jaume Cabré? Bategarà l’alè de la quadrícula de l’Eixample, la vista de la ciutat des del Parc Güell? Espero que sí: en qualsevol cas, el senyor que podria ser el meu avi, l’entranyable ombra que vagarejava per l’hotel els dies de vacances nadalenques, no l’he tornat a veure. Que és mort? Potser no, potser aquest Nadal s’haurà quedat al Londres fred i rúfol, i encara hi ha l’esperança que torni l’any que ve. Mr. Rodoreda, sense família, sense poder celebrar el Nadal com cal. Per això venia a l’hotel amb tants llibres, els seus companys en l’últim tram del viatge. A fe que sí.